sábado, 4 de julio de 2009

FURTIVA

















Me llevé conmigo,
El brillo de tus ojos
Tu caminar despacio
Tu sonrisa tranquila.
Tu aroma inconfundible
Tu tímida sonrisa
Tu voz conciliadora.


Atrapé tus palabras,
Te aprehendí con mis labios,
Me escondí en tus silencios.
Te seguí en la distancia,
Y te llevé conmigo

Me enlacé a tu mirada.
Te instalé en mi retina.
Té encerré en mi secretos,
Estás conmigo.

2 comentarios:

Artaldeluna dijo...

Got omplit a la lluna de Montiel

Titil·len grogues les llums de Montiel a la teua esquena,
penetren en les meues pupil·les amb tota la força de la vesprada caiguda.
Com ho faig jo en tu,
com descendixes tu sobre mí.

Un punt de llum s'acosta veloç mentres amplia
el seu espectre lluminós sobre els teus cabells...
color llums de Montiel

Passa veloç, quasi fugaç, un cotxe que enllumena el costat esquerre del teu somriure.
Retallada sobre mi
La teua silueta atrapa el raig de lluna que il·lumina el clandestí got d'omplit desig.

Els teus braços m'atrapen
Les meues mans estrenyen la part de la teua pell que queda lliure
La recorren els meus dits teclejant notes que ja sonaven esta vesprada,
I en el pentagrama tan sols una rosa
Sonata en Rosa Major...

El éxodo dijo...

Pues cuéntame como se hace.

Un abrazo.